Aquesta semana hem acomiadat a Tarragona un amic amant de la família, dels amics, de la vida. L’adeu ha estat amb una copa de cava al tanatori. A l’Anton Ricomà me’l va presentar l’expresident de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet. Un dia, Poblet, guiat per la seva intuïció de polític astut, va pensar que l’arquitecte tècnic i empresari tarragoní Anton Ricomà, i el periodista de Lleida Josep Ramon Correal s’havien de conèixer. Entre tots dos hi havia un denominador comú: el Parkinson. Un matí van quedar per esmorzar. Va ser l’inici d’una gran amistat. A més del Parkinson, els unia una altra particularitat: el tenis de taula. Ricomà jugava al club Ganxets de Reus i Correal al CTT de les Borges Blanques. Ja va estar armada. Les seccions de Parkinson d’ambdós clubs no paren de crèixer. Enguany, la Marató de TV3 estarà dedicada a les malalties neurodegeneratives i el tenis de taula hi serà present com a teràpia contra el Parkinson. Anton Ricomà jugava molt bé al tenis de taula. Em va regalar les dues primeres pales professionals que tinc, fabricades per ell mateix amb fusta i gomes especials. Anton Ricomà era un perfeccionista i un gentil amic. L’Anton, quan va veure que el càncer se l’enduia, no el Parkinson, va deixar el comiat ben preparat. Res de condols. Una copa de cava per a tots els presents sota les notes d’El Moldava de Bedrich Smetana. De recordatori, un punt de llibre amb dues de les seves aquarel·les marineres i una reflexió vital: “L’aigua salada ho guareix tot mitjançant les llàgrimes, la suor i la mar”.
Sessió: No iniciada
