El model català de les Barnahus (‘casa dels infants’ en islandès) ja fa sis anys que s’ha instaurat a Catalunya i dos que ha arribat a Lleida. Aquest servei d’atenció integral a infants i adolescents víctimes de violència sexual ha esdevingut un referent en la gestió d’aquests complicats casos. Pel que portem de 2026, la casa dels infants de Lleida ha tingut 108 derivacions i en tot l’any passat es va arribar als 198 casos. Aquest model ha deixat empremta gràcies a la facilitat i comoditat que proporciona a l’infant i adolescent perquè es generi confiança i, un cop hagi de declarar, ho faci amb total claredat i calma.
“Nosaltres treballem molt per establir un vincle terapèutic”, explica Cristina Latrás, coordinadora de Barnahus Lleida. Per aconseguir-ho, les treballadores ‘s’amollen’ a les necessitats de cada infant i adolescent. “Alguns prefereixen jugar a la cuineta, altres dibuixar i hi ha altres que prefereixen jugar a la caixa”, comenta pel que fa a les eines de les quals disposa la casa dels infants de Lleida. La caixa de sorra, per exemple, ha esdevingut un element essencial per a tots els infants que es relaxen més a través del tacte. Aquesta setmana, d’altra banda, la casa ha incorporat uns acompanyants de luxe per facilitar el vincle amb la víctima: els gossos.
Com ja es va posar en marxa fa dos anys als Jutjats de Lleida, els gossos ajuden que el nen o nena pugui sentir-se més còmode a l’hora de parlar sobre el maltractament. Segons Latràs, amb els cans ara es podrà millorar el vincle amb els infants que tinguin divergències, TEA o que siguin molt tancats. L’elecció dels gossos és acord amb les necessitats i caràcter de cada jove. “Pot ser o més juganer o més tranquil”, remarca la coordinadora de Barnahus Lleida.
Pel que fa al sexe que més derivacions rep aquesta unitat, el femení és el que més destaca. Segons les xifres proporcionades, al voltant d’un 80% de les atencions han estat a nenes i noies. Pel que fa a la franja d’edat, la més comuna és la dels 14 anys (dades totals del 2025), seguida dels cinc anys i dels 13. Per poder atendre tots els casos a la Casa dels Infants de Lleida hi treballen de forma fixa dues tècniques de l’Estratègia Barnahus (que treballen directament pel Departament de Drets Socials), quatre treballadores psicosocials, una administrativa i la coordinadora. A part, també treballen durant una jornada i mitja una pediatra, una infermera i una ginecòloga del CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil), del Departament de Salut. Finalment, cooperen també amb els tècnics referents dels departaments de Justícia, Interior i Educació per fer el seguiment dels casos.
Precisament, aquesta col·laboració és el que facilita el tractament del cas i ajudar la víctima en tot moment. Així s’evita un pericle en què l’infant o l’adolescent pot passar un llarg procés de revictimització. “Impacta molt quan vas als Mossos i veus tots amb el seu uniforme, o tot el que suposa l’hospital amb les urgències. Ara, en canvi, amb la Barnahus, es rep una derivació i es fixa en una reunió un pla d’intervenció de com ho farem”, apunta la coordinadora de l’Estratègia Barnahus a Catalunya, Pilar Aranda.
La intervenció es fa analitzant i valorant el punt de vista de cada departament. “Cadascú aporta amb la informació que es comparteix i així s’estableix el pla”. Aranda incideix que això afavoreix que el nen o la nena estigui “al centre de la nostra atenció” i siguin els professionals els que venen aquí, i no al revés. “A més, el que és molt important és que sempre tenen un equip referent, que és el psicosocial”, diu Aranda. Aquestes professionals s’encarreguen d’acompanyar la víctima en tot moment, per exemple indicant que s’han de fer una revisió o hauran de fer la corresponent denúncia. “Si és una nena la que ha de denunciar, sovint demanem que ho facin els pares. Però si la noia ja té 14 anys o més i és ella la que vol fer-ho, ho recollirem tot aquí”, indica una de les tècniques de l’Estratègia Barnahus a Lleida, Elena Blázquez.
El procediment en cas que ho facin els pares és interposar la denúncia a comissaria, però no per l’accés principal, i els atenen professionals formats, per evitar la ‘violència’ del procés (des de la Casa també es fa una atenció prèvia de com actuar).
Les tècniques són les que reben sempre la primera derivació i s’encarreguen, amb tota la informació, fer un cribratge per poder passar el cas a la casa dels infants. Un cop ja s’ha fet aquesta primera fase, la coordinadora de l’Estratègia Barnahus s’encarrega d’assignar l’equip referent per a la gestió del cas. Un cop s’ha fet la reunió per al pla d’intervenció, comença el procediment. Es fa una primera entrevista d’acollida en una de les dues sales d’espera que té la casa i normalment es realitzen amb els familiars adults. Allí s’explica què és i com funciona l’Estratègia Barnahus. Després de la fase ‘inicial’, es farà una segona entrevista exploratòria en què es busca saber com és el context familiar, què s’observa en l’infant o adolescent (si ha patit algun canvi). “Volem conèixer-los una mica més per poder començar un procés de valoració”, diu Cristina Latrás. El procés continua amb entrevistes a l’infant per part de la psicòloga i amb atencions de la treballadora social a la família. “Sempre anem cas a cas”, emfatitza. Per això, el nombre d’entrevistes depèn de cada infant. Un cop finalitzades, l’equip psicosocial comenta què creuen necessari per continuar amb el procés. A vegades, amb tallers de prevenció afectiva o sexual “és suficient”. “Treballem perquè no necessiti un procés terapèutic”, comenta la coordinadora a Lleida de l’Estratègia Barnahus.
També es facilita molt l’explicació del relat i que l’infant no hagi de comentar-lo reiterades vegades. A la casa hi va un equip d’experts entrevistadors forenses que li fan les preguntes i les graven per entregar el vídeo al jutge. “Els nens ja coneixen aquest espai i per ells és agradable i conegut, perquè s’han sentit acollits i atesos”, subratlla en aquest sentit l’altra tècnica de l’Estratègia Barnahus a Lleida, Mariona Franco.
Catalunya té actualment 14 serveis Barnahus. A Lleida es preveu un equipament públic definitiu a la Bordeta. Amb els pressupostos del 2026 es farà una passa endavant del projecte. L’Estratègia Barnahus preveu començar les obres aquest any gràcies al finançament per part del Fons de Loteries de Catalunya, que destina els seus beneficis a fons socials. El nou equipament es va presentar el 2022 i anirà al carrer Sant Paulí de Nola, número 52, a la zona del Parc de l’Aigua.
Sessió: No iniciada
