La consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat, Mònica Martínez Bravo, parla de quin és l’estat del Departament que encapçala, en relació amb l’antiga DGAIA i la regularització d’immigrants i detalla els reptes que es presenten avui dia a la demarcació de Lleida.
La DGAIA ha canviat la seva nomenclatura a Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència. És simplement un canvi de nom o una reestructuració del departament?
És una transformació molt profunda, i els punts més rellevants són el canvi de lideratge i el reforç de l’estructura, que en les setmanes vinents augmentarà gairebé en un 20% el seu personal. Alhora s’han tret responsabilitats econòmiques perquè la nova direcció general se centri en temes de protecció als infants, que és en el que haurien d’estar centrats.
Algunes de les crítiques a la DGAIA han estat les de no-prevenció. És ara un objectiu principal?
Totalment, els primers mesos ens hem centrat a reforçar internament l’estructura, però l’objectiu final és fer aquest viatge cap a la prevenció.
Per tant, es pot dir que la separació d’un infant de la seva família és l’últim recurs?
És veritat que els professionals s’han trobat que no tenien prou eines, de vegades, per fer una intervenció amb les famílies, però jo crec que sempre ha estat la voluntat de la immensa majoria dels professionals.
A banda de ser un objectiu marcat per la Generalitat, a Catalunya continua havent-hi molts infants de 0 a 6 anys en centres. Quines mesures s’estan prenent per combatre aquesta situació?
Reduir el nombre d’infants ha estat un dels objectius prioritaris del Departament des del primer minut. I com a iniciatives, vam iniciar converses amb les famílies acollidores per tal de donar-los una millor atenció i perquè n’hi hagi més que s’engresquin, alhora que enguany s’augmentaran les ajudes econòmiques a aquestes famílies.
No n’hi ha proutes de famílies acollidores?
Tot i que hi ha hagut un augment del 31% de les famílies interessades en l’acolliment i ara confiem que es tradueixi en acolliments efectius, exactament, en falten. Però per poder garantir que no hi ha infants menors en centres, no es necessita un nombre determinat de famílies, sinó que s’ha d’anar més enllà per assegurar-se que la massa és crítica per a poder acollir. Per tant, l’objectiu és trobar entre 700 i 1.400 famílies addicionals en els mesos entrants.
I què és el que considera que falla perquè en faltin?
Acollir és un repte molt important i és un pas que no es pot prendre de la nit al dia. Necessitem persones que tinguin aquesta vocació de tenir una contribució tan gran per la societat i per la vida d’un infant, i jo crec que cada vegada és més difícil trobar-les.
Centrat en Lleida, El Departament de Drets Socials dona diners a la Paeria pel projecte de Hub Cívic a Balàfia i a l’antic convent de les Josefines. Considera que l’alcalde Larrosa s’hauria de fer enrere atenent la forta contestació social que ha suscitat el projecte?
El projecte ha de continuar endavant, entenc que sorgeixi neguit a la ciutadania, però el Hub Cívic serà un guany pel barri. I és cert que hi ha suports per a persones en situació de sensellarisme i vulnerabilitat, però és millor tenir un centre on es pugui fer una mínima atenció que tenir persones vivint al carrer, i és una situació que els veïns poden entendre. També voldria destacar que cap persona és aliena a tenir una situació personal, professional o de salut mental que ens aboqui a dificultats de la vida i a risc de sensellarisme, aleshores poder comptar amb una societat amb recursos és un orgull per tots i per totes.
Sobre l’Informe Social de Catalunya, què en té a dir?
Aquest informe posa de manifest que tenim un estat de benestar amb bona salut, que té fortaleses indiscutibles en l’àmbit de la salut, dels drets socials i en l’educatiu, però també identifica àrees on hem de continuar avançant.
I en relació amb la zona de Lleida?
Concretament de la demarcació de Lleida es destaca que l’economia funciona molt bé, ja que és una de les demarcacions amb menor taxa d’atur. El cost de l’habitatge també és dels més baixos de tot Catalunya, però en contraposició, els ingressos també són els més baixos.
L’informe posiciona Lleida com a la zona de Catalunya on l’ocupació amb alt contingut tecnològic és menor. Hi ha algun vincle?
Seria una de les vies. Quan tenim una economia diversificada i amb sectors productius d’alta productivitat, normalment els salaris acompanyen. Desplegar o fomentar que hi hagi diversitat dins de l’activitat econòmica és fonamental. Per això és tan important tenir bones infraestructures, tenir un bon estat de benestar, que també atregui talent, i per això és necessària aquesta etapa d’estabilitat política, d’estabilitat pressupostària, que ha encetat el president Illa a tota Catalunya i que fa que les empreses vulguin establir-se a Catalunya, vulguin invertir a Catalunya i vulguin generar aquests bons llocs de feina que necessitem.
Aleshores, quins serien els reptes al territori?
Més enllà d’avançar, que més que repte és un objectiu, entre tots hem d’anar cap a una economia més diversificada i de més valor afegit. Més enllà d’aquest aspecte d’estructura econòmica, el repte també seria continuar dimensionant l’estat del benestar pel volum de la població i la complexitat de la població. En aquest sentit, necessitem adreçar dos objectius fonamentals, el primer, és l’envelliment de la població, que ve per una molt bona notícia, les persones vivim més anys, però això comporta una necessitat de suport addicional tant en l’àmbit de salut com en l’àmbit de les cures i de drets socials. I l’altre gran repte, des del meu punt de vista, és el de reduir les taxes de pobresa infantil.
La regularització extraordinària ha generat cert rebombori, què en pensa?
La regularització extraordinària és una magnífica notícia, és una oportunitat de país. El que fa és que les persones que ja viuen a Catalunya, que ja viuen a Lleida i que ja estan accedint als recursos públics, puguin treballar amb drets i contribuint a la seguretat social, cooperant a pagar els impostos, cosa que es revertirà en un reforç de l’estat del benestar de tots i de totes. També el que diu l’evidència empírica, és que els efectes són positius per a tothom, no comporta un efecte crida i, per tant, ningú hi surt perdent, els únics que hi perden són els explotadors laborals, tota la resta, hi guanyem.
