Soc milenial i formo part d’una generació que va créixer amb una idea molt clara: estudiar, treballar, esforçar-se i, tard o d’hora, construir una vida independent. Però la realitat no té res a veure. Segons l’informe que ha publicat CCOO sobre la emancipació de la joventut espanyola, només el 31% dels joves viuen sense ajuda familiar, deu punts menys que el 2016. Molts tenim feina, però l’accés a l’habitatge continua sent una barrera insalvable. Hem normalitzat dependre dels pares per pagar un lloguer o estalviar per comprar un pis. Si 7 de cada 10 joves necessiten suport familiar, no és un fracàs individual, sinó el reflex d’un problema estructural que la societat no pot ignorar.














