Com s’escriu correctament ‘Déu-n’hi-do’?; què vol dir ‘badoc’?; i què és el ‘biaix’ de gènere que apareix sovint als mitjans? Són tres exemples de paraules cercades habitualment al servei en línia Diccionari.cat, nascut el 1998 i on accedeixen cada any 7 milions d’usuaris. L’ortografia, els termes poc freqüents i les paraules “d’actualitat” són els motius que animen la consulta d’un servei que avui té més “competència” que mai, inclosa la intel·ligència artificial. La IA ha reduït una mica el volum de consultes, però també “utilitza” Diccionari.cat i cita la font en les seves respostes. Al seu torn, Enciclopèdia.cat manté “viu” el llegat de l’edició física, amb 2,5 milions de consultes anuals i una actualització permanent dels continguts. Núria Bord, cap d’edició de diccionaris d’Enciclopèdia Catalana, detalla que les paraules més buscades al Gran diccionari de la llengua catalana (CDLC) – el primer dels 15 diccionaris que conté Diccionari.cat- durant tot el 2025 i en el que portem de 2026 són déu-n’hi-do, senyal, anàlisi, compte, provar, comptar, badar, corrent, biaix, i il·lusió. “No es detecta una evolució important, llevat de la paraula biaix, que no era tan consultada fa anys, segurament per la freqüència creixent en què es parla de biaix de gènere o del biaix de la IA”.
Mirant la llista, és fàcil detectar quatre tipus de consultes: les paraules que tenen dificultats ortogràfiques (Déu-n’hi-do), les que suposen dificultats gramaticals (“un anàlisi o una anàlisi; un senyal o una senyal”), que tenen usos que per alguna raó han esdevingut més freqüents (com biaix, resiliència o esvoranc), i finalment les que els alumnes es troben en textos acadèmics o literaris i que no formen part del seu vocabulari habitual (casos com basarda, feréstec, badoc o baliga-balaga).
Bord diu que set milions de visites anuals són “moltes”, tenint en compte com s’accedeix avui en dia a la informació en l’àmbit digital i la gran competència que hi ha en aquest entorn, inclosa la IA. “Avui hi ha moltes maneres de fer consultes lingüístiques”, admet. Això no obstant, celebra que la mateixa intel·ligència artificial utilitzi els diccionaris de Diccionari.cat quan ha d’elaborar respostes a consultes lingüístiques, la qual cosa és fàcilment comprovable perquè els models d’IA citen i enllacen les fonts.
