“El que vam viure ahir va ser un espectacle difícil d’explicar amb paraules, millor del que podríem haver imaginat”, explica Salvador Ribas, director del Parc Astronòmic del Montsec. Per a l’astrònom, una de les claus de l’experiència va ser “la bona integració que hi havia amb el paisatge”.
L’eclipsi total de Sol que aquest dimecres va enfosquir, durant uns instants, el cel de Catalunya no és un fenomen aïllat. La península Ibèrica encara té dues cites més amb el Sol, marcades als calendaris dels pròxims dos anys: un eclipsi total i un d’anular.
El primer serà el 2 d’agost de 2027, quan la totalitat tornarà a ser visible des d’Espanya. La franja en què la Lluna arribarà a ocultar completament el Sol passarà pel sud de la Península i el nord d’Àfrica, en ciutats com Cadis, Màlaga, Ceuta i Melilla. Tindrà lloc durant el matí i la màxima duració de la totalitat serà a Ceuta, amb gairebé 5 minuts. Ribas assenyala que les perspectives d’observació “seran, a priori, millors que les d’enguany, perquè l’astre es trobarà més alt sobre l’horitzó”. A Catalunya, l’eclipsi serà parcial i l’ocultació del Sol serà del voltant del 80% a les quatre capitals catalanes.
Mig any més tard, el 26 de gener de 2028, serà el torn d’un eclipsi anular. En aquest cas, la Lluna passarà per davant del Sol, però no el cobrirà completament, de manera que al voltant del disc lunar quedarà visible el característic anell de foc. A Espanya, la franja d’anularitat cobrirà aproximadament la meitat del terriori, des del sud-oest fins al nord-est, i es podrà observar al capvespre. A la resta del país, l’eclipsi només serà visible de manera parcial.
En algunes zones del territori català es podrà veure l’anell, però el fet que sigui a última hora de la tarda i en ple hivern en complicarà la visibilitat. Segons explica Ribas, el Sol estarà molt baix sobre l’horitzó, fins al punt que en alguns punts es pondrà abans que finalitzi el fenomen.
La successió de tres eclipsis solars en només tres anys és, a més, un fet extraordinari. “Aquests eclipsis formen part de tres famílies diferents, o cicles de Saros en el llenguatge astronòmic. No tenen res en comú i estadísticament és molt difícil que coincideixin en tres anys seguits, és una gran casualitat”, apunta Ribas.
Una coincidència que, segurament, també alimentarà una nova afició: “Segur que hi ha algun candidat a caçador d’eclipsis a partir d’ahir i es motivarà per veure els eclipsis del 2027 i 2028”, diu el director del Parc Astronòmic del Montsec.
I després del 2028, Catalunya haurà d’esperar molt més per tornar a veure un eclipsi total de Sol: el pròxim no arribarà fins al novembre del 2180.
