L’eclipsi total serà un moment únic en la vida de la majoria dels qui l’observin. Aquestes són les fases que es veuran des de la Terra, explicades a EFE pels astrofísics Eva Villaver i Alejandro Sánchez, dels instituts d’astrofísica de Canàries i Andalusia, respectivament.
El primer contacte començarà en el moment en què s’observi una petita ombra negra en un dels costats del Sol. Visualment, s’apreciarà com una mossegada a la Lluna que s’anirà superposant sobre el brillant del Sol. Tindrà lloc cap a les 19.30 hores, depenent del punt, i requereix les ulleres per a una observació segura.
A poc a poc, la Lluna anirà cobrint el Sol gradualment. Quan hagi ocultat un 45% del disc solar, la llum natural començarà a afeblir-se, tot i que la percepció de foscor i la baixada de temperatura no arribaran fins que la cobertura assoleixi el 90%. Quan l’ocultació superi aquest percentatge, l’horitzó començarà a enfosquir-se de manera notable per la projecció de l’ombra de la Lluna sobre la superfície terrestre.
Just abans de la totalitat apareixeran les anomenades ‘Perles de Baily’, petits punts de llum que es formen pels relleus de la Lluna. Documentades pel britànic Edmond Halley el 1715 i descrites pel també anglès Francis Baily el 1836, difícilment es podran veure sense telescopi, excepte l’última perla, que donarà pas a l’anomenat anell de diamants.
Aquest efecte es produirà instants abans i després de la totalitat. El nom fa referència a la comparació amb un anell de compromís que una jove hauria fet durant l’eclipsi de 1912 i que es va popularitzar anys després. Es podrà observar com un fragment de la fotosfera solar emergeix de la corona, formant la característica imatge d’un diamant. La totalitat arribarà cap a les 20.30 hores, segons el punt d’observació, quan la Lluna cobrirà completament el Sol. A la franja de totalitat, podrà durar fins a 1 minut i 50 segons.
El cel s’enfosquirà, baixaran les temperatures i es farà visible la corona solar. També podran aparèixer Venus i Júpiter i, amb menys intensitat, Mercuri, Mart i Saturn. Després, el procés es repetirà a la inversa, amb una nova parcialitat fins que la Lluna deixi de cobrir el Sol.
I la nit encara oferirà un altre espectacle: el màxim dels Perseids o les llàgrimes de Sant Llorenç, que es podran començar a veure a partir de les 23.00 hores.
Un fenomen amb data de caducitat d’aquí a uns 600 milions d’anys
“Vivim en un període privilegiat de la història del sistema solar”. En el passat molt remot, els eclipsis totals eren encara més llargs que els d’avui; però els nostres descendents, d’aquí a uns 600 milions d’anys, ja no en podran veure cap, explica a EFE el president de la Comissió Científica del Trio d’Eclipses i director Observatori Astronòmic Nacional, Rafael Bachiller.
La Lluna s’allunya actualment de la Terra a un ritme mitjà d’uns 3,8 centímetres per any, és “un moviment lentíssim -l’amplada de dos dits cada any-, però constant a escala astronòmica” i, a mesura que augmenta la distància, el disc lunar va apareixent lleugerament més petit al nostre cel.
Així, arribarà un moment en què, fins i tot quan la Lluna estigui al punt més proper de la seva òrbita (perigeu) i la Terra al més allunyat del Sol (afeli), el diàmetre aparent del disc lunar no serà suficient per ocultar completament el solar. Aleshores desapareixeran per sempre els eclipsis totals de Sol i només hi haurà anulars.
“Crec que és una idea que convida a reflexionar. Solem pensar que els eclipsis són fenòmens eterns”, però la coincidència que el Sol i la Lluna presentin mides aparents gairebé idèntiques al nostre cel no respon a cap llei física: “És una casualitat geomètrica molt extraordinària”, apunta Bachiller
Les aproximacions no són suficients quan es tracta d’un eclipsi de Sol. Tot i que sempre és un espectacle fascinant, un simple 0,1% marca una gran diferència: la que hi ha entre parcial i total.
