Dilluns d’aquesta setmana el Consell de Garanties Estatutàries va emetre el seu dictamen sobre la proposició de llei que s’està tramitant al Parlament per dictar mesures de contenció de l’especulació immobiliària. Es tracta d’una proposta del grup dels que planteja una modificació de la vigent legislació urbanística. Si s’aprovés aquesta proposta, es permetria a l’administració que delimités àmbits concrets dins dels quals les compres de pisos i edificis estiguessin condiciona-des a la seva efectiva utilització com a habitatge habitual. És a dir, no es podrien adquirir lliure-ment els immobles situats en aquelles zones a no ser que fos per a constituir l’habitatge habitual del comprador o per destinar-los a lloguer per a l’habitatge habitual dels arrendataris.
Naturalment ho he simplificat molt. Però en essència, crec que aquest és el nus de la proposta. Com es lògic, s’hi fixen tot una sèrie de condicionants per fer la delimitació i per a les rendes que es puguin cobrar. També s’hi preveuen sancions de fins a un milió i mig d’euros per a les infrac-cions.
Com veieu, és una proposta de llei ambiciosa, que s’intenta introduir en aspectes molt sensibles del nostre ordenament jurídic com son la llibertat contractual i que pretén posar límits al sistema de mercat. La discussió sobre aquestes qüestions podria ser tema de molts articles i tractats. De fet, el dictamen emès pel Consell de Garanties entra en alguns d’aquests aspectes i conclou que vulneren tant la distribució de competències entre l’estat i l’autonomia catalana com determi-nats principis constitucionals.
Però no pretenc entrar en aquesta discussió, molt interessant per altra banda. El que m’ha cridat més l’atenció del dictamen i que em sembla una autèntica lliçó de dret, és la condemna que el Consell fa del sistema de tramitació que el Parlament havia decidit seguir per aprovar la propos-ta. Efectivament, tot i la transcendència de la norma que s’havia de discutir, el Parlament havia decidit fer-ho per un sistema simplificat, molt abreujat, que s’anomena “de lectura única”. Aquest procediment és simple: s’obre un termini per presentar esmenes i es sotmet a una única sessió del Ple en què es discuteixen i es vota la proposta. El Reglament preveu que això es faci “si la naturalesa del projecte ho aconsella o la simplicitat de la formulació ho permet”. I el ple que es va celebrar el dia 8 de juliol va decidir aquesta tramitació simplificada i va obrir un període d’esmenes fins al passat 20 de juliol.
Els grups parlamentaris de Junts i del PP van sol·licitar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que l’ha emès el dia 3 d’agost, complint el breu període de set dies que li imposa la seva llei reguladora (ell mateix lamenta, crec que amb tota la raó, aquesta brevetat). I entre molts altres pronunciaments considera que aquesta tramitació simplificada vulnera tant el mateix Reglament de la cambra com els drets constitucionals de participació dels diputats. El Consell denuncia l’abús que es tendeix a fer d’aquesta mena de procediments simplificats que estalvien debats consubstancials a la naturalesa del Parlament. Amèn.
