D’un quant temps ençà tinc cada cop més la sensació que entrar en un establiment comercial, de restauració o de qualsevol mena i que t’atenguin en català s’ha convertit en l’excepció quan hauria de ser la norma general tenint en compte, i no vull semblar agosarat, que vivim a Catalunya. I potser només és una percepció personal, però ja no em passa només en els negocis regentats per persones originàries d’un altre país, sinó també amb la gent autòctona que se’m dirigeix directament en l’idioma de Castella. He arribat a pensar que és cosa meva, que dec semblar una persona nouvinguda o un ‘quillo’ dels que no utilitzen el català ni que els matin . No és el cas, però tampoc seria excusa per no atendre’m d’entrada en la llengua del país. Davant aquest panorama i en un moment en què l’ús social del català està retrocedint em semblen una bona notícia iniciatives com la plataforma ‘Tenimllengua.cat’ que recollirà els establiments on s’atén en català i que pretén unir els consumidors i els negocis compromesos amb la llengua i reforçar l’ús del català també en aquest àmbit. És ben trist que una proposta com aquesta sigui tan necessària, però la realitat ens mostra que l’única opció perquè el català perduri és parlar-lo i ser conscients que cada cop que per ser suposadament amables amb l’interlocutor canviem de llengua estem matant la nostra. La batalla pel català encara no està decidida. Però anem perdent.
Sessió: No iniciada
