La història d’un indret es pot explicar a través de la gent que l’habita, però també de qui el visita. L’any 1917, un grup de nens i nenes de la ciutat de Barcelona van posar els seus peus per primera vegada a la Vall Fosca (Pallars Jussà). Probablement, no ho sabien, però estaven inaugurant una tradició de colònies i campaments infantils en aquest punt del Pirineu lleidatà, que s’acabaria estenent durant més d’un segle.
Aquells pioners eren els infants de les colònies organitzades per l’Ajuntament de Barcelona i dirigides pel pedagog Artur Martorell, referent de l’Escola Nova, un mètode educatiu que ja es va aplicar en aquestes estades d’estiu i que va revolucionar les escoles catalanes de principis de segle: volien promoure l’educació pràctica en depriment de la memorística, impulsaven el treball per projectes i l’experimentació dels alumnes amb el seu entorn. La Vall Fosca, un escenari completament diferent del que vivien aquells nens i nenes de classe baixa de la ciutat, era l’escenari perfecte per posar en pràctica aquelles noves corrents educatives. “L’objectiu d’aquestes colònies també era higienista, hem de tenir en compte que aquells infants venien de la Barcelona industrial, on la manca de salubritat era molt greu. Aquí estaven ben alimentats durant uns dies, entraven en contacte amb la natura i respiraven aire pur”.
Això ho explica a LA MAÑANA l’historiador Martí Boneta, qui ha realitzat durant els darrers anys una extensa recerca sobre aquests primers grups de colònies a la Vall Fosca i els que van venir després.
Tal com ens explica, al llarg del darrer segle podem identificar quatre projectes de colònies a la Vall Fosca: En primer lloc, entre 1917 i 1919, les esmentades colònies de la Nova Escola de l’Ajuntament de Barcelona. Després, durant els anys 50 i 60 l’empresa Fecsa va construir la casa de colònies de Molinos, per donar un privilegi als treballadors de l’empresa d’arreu de l’Estat, que podien portar-hi els seus fills cada estiu durant quinze dies.
Curiosament, en aquella mateixa època i fins a l’arribada de la democràcia, també s’organitzaven a la vall les colònies de la Organización Juvenil Española, lligada al Movimiento, una eina del règim franquista per formar joves lleials al sistema i on hi participaven uns cinc-cents infants i joves cada estiu.
Finalment, a les acaballes del segle XX i principis del XXI, es va viure l’auge de l’escoltisme, amb uns valors molt diferents, lligats a l’eduació en llibertat, el companyerisme, l’educació en el joc i el respecte pel medi natural.
“En definitiva, darrere de tots els projectes de colònies que hi ha hagut a la Vall Fosca hi havia un projecte polític, tots molt diferents entre si”, reconeix Martí Boneta.
Exposició a l’Espai iX de l’IEI
Precisament, aquest mes d’agost l’Espai iX de l’Institut d’Estudis Ilerdencs acull l’exposició ‘Anem de colònies. 100 anys de colònies a la Vall Fosca’, una proposta que ja es va exposar al Museu Hidroelèctric de Capdella i que ara arriba a la ciutat de Lleida. Es tracta d’un recorregut cronològic per l’evolució de les colònies infantils a la Vall Fosca i mostra com aquesta activitat ha anat transformant-se al ritme dels canvis socials, polítics i educatius de cada època. L’exposició es podrà visitar fins al dissabte 19 de setembre.
