La pèrdua d’un ésser estimat pot accentuar el deteriorament cognitiu en persones d’edat avançada. Així es desprèn d’un estudi de l’Hospital del Mar i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat a la ‘Revista Colombiana de Psiquiatría’. El treball ha revisat l’evidència científica disponible sobre aquesta qüestió analitzant dades d’onze estudis publicats. Els resultats han mostrat que el dol perllongat pot causar alteracions de la memòria immediata, l’atenció, la velocitat de processament, les funcions executives, la fluïdesa verbal i l’habilitat visuoespacial. Per tot plegat, la recerca ha alertat de la necessitat de detectar i tractar aquest tipus de dol en les valoracions geriàtriques per prevenir conseqüències cognitives.
El dol perllongat, que es considera una forma de dol patològic, és una reacció intensa que persisteix durant més de sis mesos després de la pèrdua d’un ésser estimat. Es tracta d’una situació relativament habitual. Es calcula que entre el 7 i el 10% de les persones de més de 60 anys patiran un dol complicat. Entre els seus símptomes hi ha una enyorança intensa, preocupacions persistents, pensaments recurrents sobre la persona morta, dificultat per acceptar la pèrdua i reprendre la vida quotidiana, així com la sensació d’haver perdut el sentit vital.
Segons el nou treball, en les persones grans aquest trastorn pot anar més enllà de l’impacte emocional i afectar també la cognició. Les dades analitzades han indicat que el dol perllongat és un factor de risc tant per al desenvolupament del deteriorament cognitiu com per agreujar-lo quan ja existeix. «El dol perllongat constitueix un factor de risc independent per al deteriorament cognitiu, diferenciable d’altres factors de risc», ha explicat Laura Maldonado-Liñán, investigadora del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la UAB i primera autora del treball.
Les afectacions més freqüents estan vinculades amb la memòria immediata, l’atenció, la velocitat de processament, les funcions executives, la fluïdesa verbal i l’habilitat visuoespacial. També pot causar dificultats específiques en tasques que requereixen prendre decisions emocionals.
«Més enllà del factor emocional de la pèrdua, el dol patològic també té una afectació cognitiva», ha apuntat Josep Deví, autor principal de l’estudi, neuropsicòleg i psicòleg clínic adjunt de l’Institut de Salut Mental de l’Hospital del Mar. «En funció de la intensitat del dol, del perfil de la persona i de la presència de possibles malalties que ja comportin afectació cognitiva o trastorns psicopatològics previs, aquestes repercussions es poden agreujar i afectar no només l’àmbit emocional, sinó també el cognitiu», ha afegit.
Detectar el dol perllongat en la valoració geriàtrica integral (VGI)
Els autors de l’estudi també han assenyalat la necessitat de detectar i tractar el dol perllongat o patològic en les valoracions geriàtriques integrals dels pacients per prevenir-ne les conseqüències cognitives. «Cal fer-ne un seguiment i, dins d’aquest seguiment, oferir un tractament psiquiàtric i psicològic i, si cal, farmacològic, per ajudar la persona afectada a elaborar adequadament el dol i superar-lo», ha considerat Deví.
En aquest sentit, també ha apuntat que, si s’intervé d’aquesta manera i el trastorn per dol perllongat desapareix o els símptomes remeten de manera significativa, i no hi ha cap altra patologia neurològica o cognitiva associada, «és d’esperar que les conseqüències del dol perllongat, tant les emocionals com les cognitives, puguin ser reversibles i remetre».
Tot i que l’estudi s’ha centrat en persones de més de 60 anys, els investigadors han recordat que el dol perllongat també pot afectar persones més joves.
