El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va enviar ahir una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i al president del Consell Europeu, António Costa, en què va expressar la seva “profunda preocupació” per la reacció que alguns governs europeus han mostrat davant la crisi de Ceuta. “La Unió Europea no es pot permetre aquest tipus de reaccions egoistes, polaritzadores i contràries al dret”, explicava Sánchez a la missiva.
“Confiem en el seu lideratge perquè la Unió Europea respongui amb rapidesa, eficàcia i de manera coordinada”, apuntava Sánchez. A la carta, el president espanyol va destacar que, en menys de 48 hores, Espanya va restablir “completament el control de la frontera, prestat una àmplia assistència humanitària, retornat pràcticament la totalitat dels migrants que hi van entrar irregularment i impedit qualsevol desplaçament no autoritzat cap a l’Europa continental”.
Sobre la reacció dels governs de la Unió Europea durant les darreres hores, Sánchez va afirmar que ha estat “força desigual”. “La majoria ens han expressat el seu suport i la seva solidaritat, i ens han ofert ajuda. D’altres, en canvi, han optat per atacar Espanya i reclamar-ne l’exclusió temporal de l’espai Schengen”, va lamentar.
Feijóo acusa al Govern d’inacció i qualifica la resposta de “tardana”
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va acusar d’inacció al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb la crisi migratòria a Ceuta i va qualificar la resposta de l’Estat de “tardana, insuficient i ridícula”. En una compareixença des de Ceuta, el líder del PP va dir que la crisi ha estat una “ocupació premeditada” i que “es coneixia l’amenaça”. Feijóo va assegurar que el govern espanyol “tenia coneixement” del que passaria i que “no va fer res”. “És impossible no saber que un contingent tan gran de persones es dirigia cap a Ceuta des de feia dies”, va opinar. Per la seva banda, el president de Ceuta, el popular Juan Jesús Vivas, va explicar que la ciutat ha viscut “un dels moments més crítics i durs de la història” i va alertar que encara hi ha “milers de persones” pendents de tornar.
