A finals de juliol es compleixen 750 anys de la mort del rei Jaume, el primer, que coneixem com a conqueridor. La història i els estudis a l’abast no parlen gaire de tot el que aquest personatge va fer a Lleida i per Lleida i el que recíprocament va rebre de la ciutat i la gent d’aquesta part del país. Però ell mateix n’esmenta alguns episodis en la crònica de la seva vida, el Llibre dels Fets, i en els documents que va signar, entre ells una colla de privilegis. Alguns d’aquests es conserven encara a l’arxiu de la ciutat.
Ja fa anys, el 2008, celebrant els 800 del seu naixement, vam saber-ne una mica més i vam poder explicar-ho, també als més joves, amb una campanya escolar de resultats força interessants. El 2011, amb motiu de l’obertura pública del Castell del Rei es va situar la seva figura en l’episodi del reconeixement d’aquell nen de 6 anys davant dels prohoms de la corona i els representants de les viles i ciutats del país. Sempre esmentem que l’única sala, tot i escapçada, que resta dempeus a l’antic castell era l’espai noble on es van succeir aquests i altres fets memorables. L’any 2014, efemèride d’aquell reconeixement ho vam celebrar també amb els companys de Montsó que celebren l’arribada del rei nen al seu castell templer.
El 22 de juliol, va fer anys (823) de la cerimònia de la primera pedra de la Seu Vella. A la làpida hi consta el seu pare però el rei de la Seu Vella fou el gran Jaume, que la va veure construir en paral·lel al seu llarg regnat i que va morir just dos anys abans de la consagració de la dissortada catedral, quan ja s’avançava l’obra del claustre i s’albirava que seria un temple màgic i excepcional.
Durant el seu regnat el Rei va fer enrojolar d’orgull els lleidatans a la conquestes de Mallorca i València més encara quan la tropa que hi aportà la ciutat, va fer forat a la muralla de la capital del Sud. L’afecte i entre València i Lleida, amb les històries del repoblament i tot plegat, li devem al personatge i hauríem de vetllar millor aquesta connexió. Entre altres, li devem també el privilegi de la Fira de Sant Miquel (insisteixo en incorporar-ho al seu branding) i el de la Paeria. En recordar-ho, compartim els grans moments dels nostres avantpassats.
