L’any passat vaig enviar una postal a la meva neta que viu a Sant Cugat del Vallès. La intenció era retrobar-me amb el ritu de triar la postal, escriure el contingut a mà, empegar-li un segell i trobar una bústia per enviar-la. Després, la novetat de rebre una postal esperava que despertés en la meva neta un afecte especial per la calidesa de l’enviament. Així va ser, però un mes i mig després d’haver enviat la postal. “Correus no va bé a Sant Cugat”, em van explicar. Amb la mateixa intenció que vaig tenir amb la meva neta, l’IEI ha obert l’exposició Espero una postal per tal de reivindicar el gest d’enviar aquesta mena de targetes amb tota mena d’imatges. Casualment, pocs dies abans en vaig rebre una, de postal, però a través del WhatsApp. Era una imatge de la casa Sauces, a la cruïlla dels carrers Carme i Magdalena de Lleida. La imatge és una reproducció de l’original que conserva l’Arxiu Municipal de Lleida. Escrit a mà al peu de la postal s’hi pot llegir: “Antiga casa-pairal de l’eminent artista en Ricard Vinyes. Son devot amic i admirador. Pere Mor. 10-2-1916”. Aquesta anotació afegeix un altre encant a la casa Sauces. A més dels vint mil maons que se li consignen i que fos on vivia el serraller que forjà l’admirat balcó de la Diputació, s’hi afegeix ara l’atribució de “casa-pairal”, del genial pianista lleidatà Ricard Vinyes, gran amic d’Enric Granados. Com podem veure, enviar postals és un exercici estimulant, tant per a qui les escriu com per a qui les rep, sempre que millori el servei de Correus.
Sessió: No iniciada
