El Suprem, sentència núm. 394/2026, recorda que perquè un contracte tingui efectes jurídics no és necessari que estigui en paper i signat. Es tracta d’una dona que va contractar per telèfon dues línies de mòbil utilitzant el nom, DNI i número de compte d’una altra persona. L’Audiència de València va considerar que no existia falsedat documental perquè no hi havia un contracte signat, però el Suprem revoca aquesta decisió perquè considera que les dades incorporades a un arxiu digital amb eficàcia jurídica també poden constituir un document. Suplantar una persona per telèfon no deixa de ser delicte perquè no existeixi paper ni signatura.














