“Em contradic? Doncs molt bé, em contradic. Jo soc immens, continc multituds”, diu la cèlebre cita del poeta i periodista estatunidenc Walt Whitman que reflexiona sobre les incoherències en què sovint cau de forma inevitable l’ésser humà. Com la viscuda aquest estiu a Catalunya amb el triomf al Mundial de la selecció espanyola. Catalans i independentistes celebrant la victòria de la Roja sota el pueril argument dels jugadors catalans i del Barça que hi participen. Cert que hi són, però defensant l’escut i la bandera dels de l’“a por ellos”. No em val tampoc la cantarella de no barrejar esport i política. Precisament és per interessos polítics –dels espanyols, clar– que Catalunya no pot tenir una selecció de futbol pròpia en competicions oficials com sí que tenen Escòcia o Gal·les tot i ser territoris del Regne Unit. La selecció catalana ha quedat relegada a alguns partits de costellada més folklòrics que esportius. Per poder celebrar algun títol oficial amb els colors de la senyera hem d’anar a disciplines on sí que tenim participació oficial i que mouen masses com són el pitch & putt o l’arxiconegut korfball, un esport originari dels Països Baixos que també es juga amb una pilota i una cistella. I com que Catalunya abans guanyarà el mundial de quidditch que tenir una selecció pròpia de futbol, la Roja continuarà engreixant l’espanyolitat i cada victòria seva és una derrota pel catalanisme. Mireu-vos-ho com vulgueu.
Sessió: No iniciada
