“Ens deixa un llegat increïble i gairebé inabastable”. Les múltiples reaccions a la mort de l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú, als 103 anys, constaten la transcendència que va tenir la seva figura tant en l’àmbit literari com lingüístic. El professor de Filologia Catalana a la Universitat de Lleida i poeta, Xavier Macià, el va definir com un “treballador incansable” que “ha tocat tots els gèneres” i va subratllar que va ser una persona “molt arrelada a la terra” que va escriure “des de la seva posició de ponentí”. En aquest sentit, Macià sosté que una de les grans aportacions de Vallverdú va ser precisament donar nom i sentit a aquesta identitat col·lectiva. “Va ajudar a construir-nos com a col·lectivitat i va situar el concepte de Ponent al centre del relat cultural català”, va afirmar. Més enllà de ser l’autor d’obres tan emblemàtiques com ‘Rovelló’, escriptors i lingüistes destaquen la seva aportació decisiva a la consolidació i normalització del català a Ponent i el seu paper com a creador d’un model lingüístic.
Ramon Sistac, professor emèrit de la UdL i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), coincideix amb Macià a assenyalar que una de les grans aportacions de Vallverdú va ser contribuir al “desacomplexament” dels escriptors lleidatans, demostrant que “un escriptor de Lleida, sense renunciar els seus orígens, podia assolir el màxim en el parnàs dels escriptors catalans”. Sistac també considera que la contribució de Vallverdú no ha estat prou reconeguda. “No s’ha valorat prou el paper que han tingut els traductors en la constitució del català escrit modern”, va valorar, tot subratllant que l’escriptor lleidatà “ha tingut una gran importància com a traductor”.
Sistac també va destacar que va saber “establir un registre propi de la literatura infantil i juvenil” i crear “un model efectiu” de llengua escrita per als catalans de Ponent. Sobre el llegat que deixa Vallverdú, va rebutjar la idea que la seva pèrdua obri un buit, sinó tot el contrari. “Tothom diu que ens ha deixat un gran forat. Jo crec que no ens n’ha deixat cap. El que ha fet és justament omplir forats”, fent referència a la immensitat de la seva obra i la diversitat de camps que va cultivar.
L’escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la UdL, Núria Perpinyà, va recordar que obres com ‘Rovelló’ van representar “els primers llibres en català que vam llegir la majoria dels catalans” i això, va afegir, “ja és un referent literari per a tot Catalunya”. Perpinyà també va interpretar la seva extensa vida, de més d’un segle, com un símbol de la “vitalitat de la llengua i la cultura catalanes no moriran mai”. L’autora va defensar el Premi Josep Vallverdú d’assaig com un reconeixement que el reivindica com una figura que va més enllà de la literatura infantil i de les etiquetes. “No només és un escriptor de nens. Primer és un escriptor català”, va afirmar Perpinyà, qui a nivell personal va assenyalar que Vallverdú ha estat “un model de llengua”, tant pel seu ús del català de Ponent com pel fet que va saber construir “un català genuí, molt ben escrit i alhora molt viu”.
VITALITAT I OPTIMISME
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, va lamentar la pèrdua de Vallverdú, un dels escriptors “més prolífics en llengua catalana” que va cultivar tots els gèneres, especialment la literatura infantil i juvenil. “Molts hem après a estimar la literatura catalana a través de la seva obra”, va afegir la consellera per a qui quedarà en el record de la seva obra, la seva vitalitat i optimisme personals, com també la “defensa de la literatura, la llengua i la cultura catalanes”.
UN LLEGAT GEGANTÍ
L’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, el va acomiadar assegurant que “ha fet més per la lectura i la llengua que moltes institucions”. Va reivindicar el “llegat gegantí”, la “feina colossal” i “l’obra intergeneracional i profundament catalana” de l’escriptor lleidatà. “Gràcies per tot, i que visqui eternament en la memòria de tots els qui l’hem llegit”, va cloure l’expresident en el seu missatge, en el qual també va voler enviar el condol a familiars, amics i col·laboradors de l’autor.
