‘És sabut amb quina alternativa es troba el traductor d’un gran poema clàssic: o limitar-se a mostrar-lo de lluny o esforçar-se a fer-lo present’. Així es manifestava Carles Riba enfocant la seva segona traducció de l’Odissea d’Homer. Per la part que li toca, el ‘traductor’ fílmic que és el britànic Christopher Nolan (Londres, 56 anys) executa mostrar, de cos present, el pobre, infaust Odisseu. I avui toca devorar, cruspir-se els herois. L’astut, juganer, intrèpid aventurer, i a la fi sapastre rei d’Ítaca, malviu un malson tràgic. Jugant a ser Homer embolica-que-fa-fort, Nolan embarca Odisseu en una travessia tràgica. Una catarsi melodramàtica on el terror subjuga la pietat i la peripècia de l’heroi del Cavall de Troia, que cau a les potes d’un realitzador convertit en Nolan, centaure carronyaire. ‘No busques a los dioses en los hombres’ avisa un Odisseu esmaperdut a Telèmac, un seu fill que mai no ha tingut pare. Excessiu com acostuma, el ‘child dreadful’ londinenc de ‘Tenet’ es dedica a sorprendre l’espectador incaut. Per tant, compte amb les manipulacions de l’envellida bruixa Ceres, i la dels efímers paranys de una insípida Calipso, per no dir del no veure, els cants de les sirenes! Com sigui, Nolan practica un cinema immersiu, ¿un trencadís gaudinià?, a favor d’anar a les sales. ¿Ítaca és tornar al cinema a l’engròs?
Sessió: No iniciada
