Som illes en arxipèlags interiors, això els de terra endins, és clar. Els illencs reals, els de la terra envoltada de mar i oceà són isolats d’una altra mena, s’autoprojecten enfora dels confins. Els de terra endins també som introspectius, som el barret de palla que ja conté el cap a dins perquè, en si mateix, aquest barret, és l’aixopluc del passat que ens sosté i que guarda el saber. Com la pagesa és lo cor de plana i el vent l’escultora que pica, el Corb una vena de vida i els arbres els savis de la tribu que ja no fan rotllana, però ens vetllen aquí les nits d’estiu, observen i deixen fer i, si la calor de la nit ho propicia, conten històries de la bassa d’en Sori, d’un cor líquid, d’un ull verdós que desaltera la terra ronsada, una terra que és un llibre obert.
Sessió: No iniciada
