Amb l’ombra creixent de Torre Salses, que avança inexorablement com una amenaça sobre la botiga tradicional, i amb unes plataformes de venda en línia que han estès els seus tentacles a tots els àmbits socials, el Carrer Major de Lleida sembla agonitzar, no pas per manca de clients potencials, sinó per una minvant oferta comercial. Després de setmanes sense anar-hi, ahir vaig caminar per l’Eix Comercial i vaig veure un entorn depriment, una successió de persianes abaixades, de locals buits i de cartells que anuncien una venda o un traspàs. Això sí, enmig d’una gentada que recorria l’Eix amunt i avall, com s’ha fet sempre des de l’època dels nostres avis o besavis. No es pot vendre turísticament que tenim l’eix comercial de vianants més llarg d’Europa i permetre alhora aquesta sagnia de botigues tancades, que dona una imatge de degradació i manca de vitalitat. Un contrasentit al que les institucions semblen voler posar-hi remei, potser massa tard, quan el comerç local ‘de tota la vida’ ja ha passat a la història. La Paeria va anunciar fa pocs dies ajuts per a l’obertura i millora d’establiments i per fomentar activitats econòmiques al Centre Històric. Alhora, impulsa amb la Cambra de Comerç la creació d’una borsa de traspassos amb la vocació d’ajudar a donar continuïtat a negocis de Lleida històrics que han d’abaixar la persiana per manca de relleu generacional. Benvinguda sigui la iniciativa, però diria que el replanteig ha de ser global. Per exemple, haver de pagar sis euros de pàrquing per ser menys de dos hores a l’Eix em sembla una aberració. Potser que repensem el model de ciutat, el que tenim i el que volem.
Sessió: No iniciada
