Lleida no és una ciutat especialment conflictiva en accidents de trànsit greus dins del nucli urbà. L’accident d’autocar succeït dimecres a la Rambla Ferran és el més greu en nombre de víctimes, com ha assenyalat l’alcalde Fèlix Larrosa. En la història recent hem de comptar el cas del camió que va causar un mort en perdre el control a la rotonda de Cos-Gayon. Si reculem més enrere, molts lleidatans recordaran els casos de vehicles desfermats al carrer Cavallers i a la baixada de Santa Marta que no van provocar tragèdies perquè Déu no va voler. En ambdós casos, el pendent pronunciat de la calçada va ser el factor essencial del sinistre. Cal esperar el resultat de les investigacions que està duent a terme la Guàrdia Urbana per determinar les causes que van provocar que l’autocar anés a petar contra la façana de la Diputació. Un factor que amb tota seguretat va intervenir en la gravetat del sinistre va ser l’excés de velocitat. Segons dades de l’Observatori Europeu de Seguretat Viària, l’excés de velocitat està present en gairebé el 25% dels accidents greus a Espanya. Tot i ser conscient que a pilota passada tothom és savi, m’atreveixo a dictaminar que a la Rambla Ferran es corre massa. El nou disseny del vial per amansar la circulació no és suficient, per molt avantatgista que suposi pronunciar consells després de mirar la pàgina de les solucions. Fem un altre exercici: Qui no té algun familiar o conegut que no hagi estat atropellat a la Rambla Ferran? El flux gruixut del trànsit de circumval·lació ha de sortir de la Rambla.
Sessió: No iniciada
