L’arribada de l’estiu i de les vacances pot remoure profundament quan s’està en procés de dol. Allò que habitualment s’associa a descans i desconnexió pot convertir-se en un record constant de l’absència. L’experiència en l’acompanyament psicooncològic mostra que aquest període sovint pot generar inquietud, por i una sensació de desajust que costa d’explicar. Per això, és important recordar que no hi ha una manera correcta de viure unes vacances després d’una pèrdua. Cada persona necessita trobar el seu propi ritme i la seva manera d’afrontar aquest moment.
Abans de planificar l’estiu, pot ser útil fer-se algunes preguntes que ajudin a situar-se emocionalment: si es vol mantenir les rutines d’altres anys, si hi ha activitats que seria millor evitar o si hi ha situacions que generen especial respecte. Aquest exercici no pretén marcar un camí, sinó donar permís per escoltar-se i adaptar les vacances al que realment es necessita.
El dol és un procés canviant. Acceptar que hi haurà dies més tranquils i dies més difícils ajuda a reduir l’autoexigència. També és important reconèixer que no cal fer-ho tot ni fer-ho bé. Compartir amb l’entorn què ajuda i què no, permetre’s modificar plans si alguna cosa resulta massa intensa o dedicar un petit gest simbòlic a la persona estimada poden ser maneres de transitar aquest període amb més suavitat.
Quan les vacances impliquen trobades socials, és habitual sentir una pressió afegida. En aquests casos, pot ser útil comptar amb persones properes que entenguin la situació i que puguin oferir suport discret quan calgui. No es tracta d’arribar fins al final de cada activitat, sinó de provar-ho sense forçar-se. A vegades, només ser-hi una estona ja és suficient. Altres vegades, caldrà retirar- se. I totes dues opcions són igualment vàlides.
Tot i que el dol és un procés natural, hi ha moments en què el patiment es manté amb una intensitat elevada o interfereix de manera significativa en la vida quotidiana. Això pot passar, per exemple, quan apareix la impossibilitat de parlar de la persona estimada sense sentir un dolor intens o un plor incontrolat de manera molt freqüent, quan s’observa un aïllament social marcat, dificultats per reprendre activitats habituals, evitació de llocs significatius, descuit en l’autocura, una ràbia persistent o la presència constant de pensaments repetitius sobre la mort o sobre la persona que ha faltat. Aquests signes no són motius d’alarma, però sí indicadors que poden suggerir que és un bon moment per buscar suport i no transitar el procés en solitud.
Les vacances sense la persona estimada no són unes vacances qualsevol. Però poden ser un temps per escoltar-se, per cuidar-se i per continuar avançant en un procés que requereix respecte i paciència. Des de l’Associació Contra el Càncer, recordem que ningú ha d’afrontar el dol en solitud. Hi ha recursos, professionals i espais preparats per caminar aquest procés al costat de les persones que el viuen, oferint suport quan més es necessita.
Marina Broto
Psicòloga de l’Associació
contra el Càncer a Lleida
