Gran part de les malalties de major rellevància afecten més la població autòctona que la migrada a Catalunya. Aquest és un dels principals resultats presentats a la II Jornada de l’Observatori de les Desigualtats en Salut, promoguda per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), que aquest any ha analitzat la influència de l’origen de les persones en l’estat de salut.
La població migrada ha crescut notablement en els darrers anys a Catalunya: l’any 2025, el 20,3 % de la població assignada al sistema de salut tenia nacionalitat estrangera, majoritàriament procedent de països amb un PIB inferior al català. En aquest context, l’Observatori de les Desigualtats en Salut ha volgut aportar evidència que ajudi a adaptar la planificació sanitària a aquesta realitat.
L’anàlisi de 42 malalties exposa que la població migrada a Catalunya presenta, en general, menys morbiditat, és a dir, menys freqüència de malalties que la població autòctona en el 74 % dels problemes de salut estudiats.
Les dades s’han presentat en una jornada participativa que ha comptat amb la representació de professionals, institucions i societat civil.
La subdirectora general de Planificació Sanitària del Departament de Salut, Ariadna Mas Casals, ha assenyalat que “aquest estudi ens ajuda a entendre millor la diversitat de necessitats de salut de la població de Catalunya. Incorporar aquesta evidència en la planificació sanitària és fonamental per adaptar els serveis, reforçar les actuacions de prevenció i garantir una atenció més equitativa”.
Menys malaltia i més hàbits saludables
Les persones migrades arriben, en general, amb un millor estat de salut i amb hàbits de vida més saludables que la població autòctona. Presenten una menor prevalença de malalties cardiovasculars, així com d’alguns tipus de càncer, bronquitis i asma, i de patologies neurològiques com la demència, l’epilèpsia o el Parkinson, i osteomusculars com l’artrosi; i declaren un menor consum de tabac i d’alcohol.
Tanmateix, les persones migrades de països de PIB baix que viuen en contextos de privació socioeconòmica sí que presenten més risc de patir malalties associades a la pobresa, com l’obesitat, la diabetis mellitus o algunes malalties infeccioses, com l’hepatitis B i C, el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i les infeccions de transmissió sexual (ITS). L’eix del gènere també hi juga un paper rellevant: en el cas de l’obesitat i la diabetis, el risc de patir-les és més alt entre les dones amb renda baixa.
Aquestes dades apunten que és necessari tenir també en compte el factor origen a més del socioeconòmic a l’hora de dissenyar les futures estratègies de salut.
Com explica la directora de l’AQuAS, Sandra Garcia-Armesto, “cal que aprofundim en l’anàlisi de l’origen i de la resta d’eixos que condicionen la salut de les persones. Identificar les situacions de vulnerabilitat és essencial per entendre millor les desigualtats en salut i contribuir a reduir-les amb polítiques basades en l’evidència”.
Menys ús dels serveis sanitaris
Una altra de les conclusions de l’informe que s’ha presentat a la jornada és que les persones migrades fan un menor ús dels serveis de salut. L’últim any, el 63 % de la població originària de països de PIB baix ha consultat a l’atenció primària, i ha tingut una mitjana de 3,9 visites, davant del 72 % de les persones d’origen autòcton, que ha tingut una mitjana de 5,1 visites. El mateix patró s’observa en les hospitalitzacions (3,8 % vs. 5,4 %).
Aquesta tendència només s’inverteix en el cas de les urgències, on l’ús entre les persones provinents de països amb PIB baix és lleugerament superior (20,9 % vs. 20,5 % en la població autòctona i de països amb PIB alt).
A més, les dades indiquen que moltes persones migrades surten del sistema de salut català precisament en les etapes de la vida en què és previsible una major necessitat d’atenció sanitària. Aquest fenomen s’observa en totes les regions del món analitzades, amb percentatges de sortida que superen el 40 % entre les persones de 75 anys o més procedents de l’Àfrica subsahariana (64,8 %), l’Àsia oriental i el Pacífic (60,4 %), l’Àsia meridional (50 %), l’Amèrica Llatina i el Carib (46,8 %), l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica (47,7 %) i Europa i Àsia central (43,7 %).
Primera jornada participativa
La II Jornada de l’Observatori de les Desigualtats en Salut, celebrada al Hub Social de Barcelona, ha comptat amb la participació de professionals de l’àmbit de la salut pública i l’atenció primària que han compartit com incorporen aquesta perspectiva d’anàlisi en la seva pràctica. En concret, s’hi han presentat treballs sobre la salut i l’accés als serveis sanitaris de joves migrants en situació de sensellarisme i sobre les desigualtats socioeconòmiques en l’embaràs i el part, ambdós de l’Agència de Salut Pública de Barcelona; així com sobre l’efectivitat d’un projecte comunitari per apropar el sistema sanitari a persones sense llar (EAP Raval Nord, Institut Català de la Salut) i sobre les diferències en l’estat anímic i la salut emocional dels adolescents segons l’origen (Diputació de Barcelona).
Un comitè científic ha triat aquestes quatre comunicacions per ser presentades presencialment a la jornada d’entre un llistat de 68 propostes rebudes per l’AQuAS en la seva primera crida oberta a la participació.
