Estic admirat de la capacitat de resistència de Lleó XIV. No deixa que l’ajudin ni a pujar les escales. Qualsevol persona més jove seria incapaç de dur una agenda tan carregada sense oferir cap símptoma de cansament. Podria ser que aquesta endurança sigui una característica innata de la condició papal. En el conclave celebrat l’any 1585, el cardenal que seria elegit papa va entrar a la Capella Sixtina ajudant-se d’un bastó i gairebé sense poder parlar. En ser elegit papa va sortir del conclave llançant el gaiato i recuperant l’esperit juvenil. Era Sixte V, una de les grans figures de la reforma catòlica, segons relata José María Zavala a Historias de los papas. A Joan XXIII el van triar amb la intenció que durés poc a causa de la seva avançada edat, i va resultar un papa “extraordinàriament vigorós” que li agradava anar a voltar pels carrers de Roma i, si molt s’esqueia, fer un güisqui. D’aquí ve que, en els ambients vaticans, Joan XXIII fos conegut afectuosament com a Johnnie Walker. No sé si Lleó XIV acabarà tenint algun renom. Podria ser el papa Six Seven per la connexió que ha demostrat amb el jovent. El Six Seven és un gest de complicitat juvenil que es fa amb els palmells de les mans mirant amunt mentre un braç puja i l’altre baixa. Lleó XIV el va fer des del papamòbil adreçant-se a la jovenalla. El Six Seven es fa servir com exclamació positiva, com a mostra de complicitat o simplement com un signe de bon rotllo. És un bon resum dels dies que porta Lleó XIV per Espanya, si no arriba algun malastruc i ho espatlla.
Sessió: No iniciada
