Fa 30 anys que puja per la cabanera amb les ovelles. Ton Deu Durano va aprendre l’ofici amb els seus tiets Agustí i Pepito, de casa Llobeto de Cardet. Des que ells van morir ho fa sol, acompanyat d’algun company. És l’últim i únic pastor de l’Alta Ribagorça que fa la transhumància a peu des del pla de Lleida fins a la Vall de Boí. Set dies caminant amb el seu ramat, travessant dues comunitats autònomes, Catalunya i Aragó, per arribar a Cardet, el poble de la seva mare, on passa cada estiu amb el bestiar. Porta el ramat a pasturar a la muntanya del poble, i a partir de juliol el mena cap a la muntanya de Durro, on peixerà fins al setembre, quan les mares comencen a parir, arriba la tardor i toca tornar al corral i vendre els corders. El corder va car a les botigues però els pastors hi guanyen poc, la majoria no tenen grans subvencions i la seva és una vida de sacrifici i resistència. El Ton no es manifesta però la seva mirada ho diu tot, sap el preu de tot i el valor de cada cosa. Aquest any ha trobat les fonts i els abeuradors de la cabanera secs o malmesos, les ovelles assedegades per la calor han patit. Però és clar, a qui li importa això. És un món que s’acaba i els pastors són la baula més feble del lobby ramader.














