Les institucions, sindicats i patronals que formen part del G10 van fer ahir una declaració institucional per defensar la necessitat d’accelerar projectes vinculats als biopolígons, la gestió forestal i les biotecnologies, tot reclamant més suport econòmic i administratiu per fer possible aquesta transformació. En aquest sentit, l’ens va fixar en 25 milions d’euros la inversió necessària “a curt termini” perquè el model pugui començar a funcionar. A llarg termini, van xifrar en 200 milions la inversió global perquè aquest full de ruta estigui plenament operatiu l’any 2035. El G10 ja treballa amb la Generalitat per poder incorporar la partida de 25 milions en els pressupostos d’enguany, Així, des de l’ens aposten per un “model d’indústria verda” a la demarcació per poder reequilibrar el mapa productiu a Catalunya. Tot i que van confirmar que el model ja és una realitat productiva i econòmica a Lleida, van admetre que cal superar “colls d’ampolla” que en dificulten l’acceleració i l’esclat.
Aquí, proposen accions concretes, com dotar de suport als ajuntaments que promouen biopolígons; promoure la disponibilitat d’infraestructures de testeig tecnològic i regulador; desplegar un sistema de formació per cobrir llocs de treball i augmentar la superfície forestal ordenada, que “actualment és inferior al 30% i això limita la mobilització de fusta i biomassa”. La declaració es va fer en el marc d’un acte a la Cambra de Comerç, que va comptar amb una taula rodona d’empreses que operen en ramaderia i biometà, recursos forestals, agricultura regenerativa i valorització de subproductes agrícoles. Totes elles van parlar sobre aquests “colls d’ampolla” que limiten l’acceleració dels seus projectes.
L’energètica Moeve (antiga CEPSA), que va participar en el debat, va destacar que Lleida té un potencial extraordinari, “amb molta matèria primera”, i va explicar que la companyia s’ha fixat l’objectiu de desenvolupar 30 plantes de biometà a tot l’Estat, una a Lleida. Els cinc actors van compartir la necessitat que el sector primari prengui consciència que sense la seva activitat, “la industrialització no seria possible”. El president de la Diputació, Joan Talarn, va destacar que aquest model “d’agenda compartida” és un cas d’èxit internacional, tot afirmant que fins a 16 províncies de l’estat estan replicant aquesta manera de treballar.
