Ni més ni menys que 19 curtmetratges procedents d’escoles de cinema de tot el món es presentaran a Cannes 2026 durant tres dies, l’ocasió perfecta per descobrir els talents emergents del món del cine. En aquest context irromp amb força i sensibilitat una història arrelada a l’Horta de Lleida, Tú, yo y la vaca, on els camps de cultiu i les vaques desperten un “glamour” cinèfil que mereix ser explicat.
Tú, yo y la vaca, dirigit per la catalana Aina Callejón, no és només un curtmetratge seleccionat a La Cinef del Festival de Cannes; és també una declaració d’intencions sobre quin tipus de mirades necessitem avui en el cinema. Rodat entre camps i vaques de la Granja Pifarré, amb el tossal de Gardeny com a teló de fons, el film converteix un paisatge quotidià per a molts lleidatans en una finestra universal sobre les tensions del nostre temps.
La història de la Martina, una jove atrapada en la dependència del mòbil que es veu obligada a reconnectar amb el món real a través d’una teràpia insòlita amb vaques, pot semblar, a primera vista, excèntrica. Però és precisament aquesta aposta simbòlica i arriscada la que dona profunditat al relat. En un moment en què la saturació tecnològica és gairebé invisible perquè s’ha normalitzat, el curt qüestiona fins a quin punt hem perdut el contacte amb el que és essencial, en nostre entorn natural.
És aquí on l’Horta de Lleida deixa de ser escenari per convertir-se en relat. El rodatge no respon només a una decisió logística, sinó a una necessitat narrativa. El paisatge rural aporta veritat, silenci i temps natural. La terra, la nostra vaca Boira, coprotagonista del curt, i els ritmes lents no són decorats, sinó part del missatge.
Que un curt rodat a l’Horta de Lleida arribi a Cannes no és només una fita simbòlica i històrica, és una oportunitat per repensar el valor cultural i creatiu del nostre entorn. Durant massa temps, els espais rurals han estat relegats a un imaginari secundari o folklòric. Propostes com la d’Aina Callejón trenquen aquest esquema i mostren que el món rural pot ser contemporani, complex i profundament cultural, o com ens agrada dir a nosaltres “agrocultural”.
En aquest sentit, Tú, yo y la vaca no només parla de reconnectar amb la natura, sinó també de connectar amb una manera de mirar. Potser aquest és el seu encert en recordar-nos que, enmig del soroll digital, encara hi ha històries que necessiten silenci, terra i mirada per ser explicades.
Felicitem l’Aina, la Gemma i tot l’equip de joves talents per haver confiat en l’Horta de Lleida en aquest projecte artístic i pel sentit social que dimensiona el curtmetratge d’una manera exponencial. Quan tot passi, us esperem a l’Horta per fer junts un bon cinema a la fresca que enriquirem amb amb un interessant cinefòrum compartint els secrets del rodatge. Tota la sort, us la mereixeu!
