L’Audiència Nacional ha confirmat la condemna contra Indulleida i dos dels seus representants legals per defraudar 3,8 MEUR en subvencions agrícoles europees. La secció segona de la sala penal ha desestimat els recursos presentats pels condemnats i ha avalat íntegrament la resolució del jutjat central penal. La sentència ratifica les penes d’un any de presó per a Mariano S.R., administrador fins al novembre del 2018, i Francisco Javier A.F., conseller delegat des del gener del 2019, quan Nufri va adquirir la majoria d’accions de l’empresa amb seu a Alguaire (Segrià). A més, confirma multes de 3 MEUR per als dos directius i per a la societat Indulleida, i la prohibició de rebre subvencions públiques o beneficis fiscals durant 3 anys.
A més, la resolució els obliga a retornar solidàriament al Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEAG) 2,1 MEUR més interessos en concepte dels ajuts percebuts indegudament.
El cas es remunta a l’any 2018, quan el FEGA va concedir a Indulleida subvencions per valor de 3,88 milions d’euros destinades a projectes d’ampliació i millora d’instal·lacions dins el Programa Nacional de Desenvolupament Rural 2014-2020. Els ajuts havien de servir per modernitzar les instal·lacions de l’empresa i obtenir productes amb més valor afegit mitjançant la transformació industrial de fruita i verdura.
Paral·lelament, l’empresa va sol·licitar un préstec de 6 MEUR a l’Institut Català de Finances (ICF) i una bonificació del 2% dels interessos a la Direcció General d’Indústria de la Generalitat per finançar el mateix projecte industrial. L’Audiència Nacional considera acreditat que aquesta ajuda era incompatible amb les subvencions europees del FEGA i que la companyia va ocultar-ne l’existència quan va tramitar el cobrament de la segona anualitat dels ajuts europeus.
En concret, la sala conclou que Francisco Javier A.F., ja com a responsable de la societat després de l’entrada del grup Nufri a l’accionariat d’Indulleida, va presentar el setembre del 2019 la justificació per cobrar la segona anualitat de la subvenció declarant que no existia cap altra ajuda incompatible, malgrat que l’empresa ja havia rebut la bonificació vinculada al préstec de l’ICF.
En els recursos d’apel·lació, la defensa dels condemnats sostenia que no hi havia incompatibilitat entre les dues línies de finançament perquè una corresponia a una subvenció europea i l’altra a un préstec amb interessos bonificats. També argumentava que el delicte ja s’havia consumat abans que Francisco Javier A.F. assumís responsabilitats a la companyia.
No obstant això, els magistrats rebutgen aquests arguments i consideren que la petició de cobrament de la segona anualitat formava part de l'»iter delictiu» –el procés que segueix una persona des que concep la idea de cometre un delicte fins que el duu a terme– i mantenia viva la conducta fraudulenta.
L’Audiència Nacional considera que no hi ha proves que Francisco Javier A.F. desconegués l’existència de les operacions i subratlla que tenia l’obligació de conèixer la situació de les subvencions i del finançament de la companyia. Malgrat tot, el tribunal afirma que va mostrar «una clara intenció de no voler informar-se i de no saber» allò que estava obligat a conèixer pel seu càrrec.
La sentència també avala la tesi de la Fiscalia Europea segons la qual el préstec i la bonificació dels interessos constituïen un únic instrument financer destinat exactament a la mateixa finalitat subvencionada pel FEGA, fet que vulnerava la normativa que prohibeix el doble finançament amb fons públics.
Els magistrats remarquen, a més, que en el moment dels fets Indulleida no disposava d’un sistema de compliment normatiu per prevenir conductes irregulars dins la companyia. Tot i això, la societat va implantar posteriorment mesures de control i prevenció, circumstància que el tribunal va apreciar com a atenuant en la responsabilitat penal de l’empresa.
La resolució confirmada per la sala central penal es va dictar el 30 de juny del 2025, tot i que va ser corregida posteriorment per incloure també els dos responsables legals de l’empresa en la responsabilitat civil del retorn dels diners defraudats.
Aleshores es va informar que aquesta havia estat la primera per un cas similar instada per la Fiscalia Europea a l’estat espanyol. La sentència encara no és ferma i es pot recórrer en cassació davant la sala segona del Tribunal Suprem.
