Arriba un moment en què els docents ens jubilem però no deixem mai de ser Mestres, així en majúscula, perquè és el millor títol que ens atorguen. I això ho fan la canalla, que van creixent i abandonen la institució escolar per fer el seu camí de vida però són capaços de creuar un carrer per saludar-te i donar-te una abraçada. Per mi és el més alt reconeixement dels serveis prestats a la societat. Tot i així, al participar en l’Acte d’homenatge organitzat pels Serveis Territorials de Alt Pirineu i Aran, vaig sentir la calidesa de comunitat que, amb vocació, hem dedicat la vida als infants i joves. Els mestres i professors no som uns mers treballadors de l’ensenyament, som educadors.
Sessió: No iniciada
