El Barça es va apartar del seu habitual domini de la possessió i es va reinventar amb un futbol més directe per a desarmar al rei d’Europa amb vuit títols, l’Olympique de Lió (4-0), i conquistar així la seva quarta Lliga de Campions.
El respecte mutu va encongir les cames de dos gegants acostumats a trepitjar aquest escenari. El Barça era l’únic que, a estones, aconseguia donar-li sentit a la pilota des de darrere. El Lió, en canvi, s’embussava quan havia d’iniciar la jugada. I d’aquesta petita esquerda va néixer el primer avís blaugrana. Graham va robar a dalt, va accelerar i va servir enrere per a Alexia, que arribava des de segona línia, però el seu tret va sortir massa mossegat.
El quadre gal va trigar poc a ensenyar el seu ullal més recognoscible: la pilota parada. Bacha va penjar un centre precís i Renard va entrar com una fletxa des de darrere. Coll va respondre amb una mà de reflex pur, però el refús va quedar solt en l’àrea i Heaps ho va empènyer a la xarxa. Però el gol va ser anul·lat per un clar fora de joc.
El conjunt blaugrana va reaccionar. Alexia va filtrar una passada picada a l’esquena de la defensa. Renard i Endler van dubtar, cap va atacar la pilota, i Pajor va intentar definir per dalt davant la sortida tardana de la portera xilena, però la rematada va marxar fregant el lateral de la xarxa.
A partir de l’equador de la primera meitat, Alexia va salvar una rematada clara de Hegerberg, Batlle va desviar un tret perillós de Brand i Coll va volar per a manar a córner una falta de Bacha. El quadre que dirigeix Pere Romeu estava tocat, però no enfonsat. Pajor va rematar al lateral després d’una recuperació de Serrajordi, i poc després Graham va culminar un contraatac amb un xut desviat.
Després del pas per vestuaris, en una acció teixida a tres tocs, Serrajordi va robar, Guijarro va conduir i va habilitar a Pajor, que va creuar la pilota per a inaugurar el marcador.
El Barça, ja en la seva versió més directa i vertical, va elevar encara més la força del cop. De nou una transició ràpida, de pocs tocs, fins que un centre ras de Brugts va desordenar l’àrea. Salma va aparèixer en el segon pal, no es va precipitar, va esperar a Pajor i la polonesa, a plaer, va signar el segon (2-0, min. 69).
Va poder obrir-se el partit minuts després, però Coll va tornar a negar-lo. Chawinga es va plantar al mà a mà davant la balear, que va emergir de nou amb una gran intervenció.
Romeu estava guanyant la batalla en les banquetes a Giráldez. Amb l’entrada d’Aitana, les blaugrana van recuperar la pilota, van baixar el ritme del caos i van anar apagant, a poc a poc, les últimes resistències d’un Lió cada vegada més fora de polleguera.
Paralluelo va posar el fermall a la final amb un doblet: primer, un tret inapel·lable a l’esquadra (3-0, min.90); després, ja amb el Lió bolcat, va culminar un contraatac per a segellar el rotund 4-0 definitiu que retorna, dos anys després, la corona continental al Barcelona.
