Diuen les enquestes que l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols pot fer forat. De fet, a mi no cal que m’ho digui cap sondeig perquè ja veig que el seu discurs cala entre persones de qui no m’ho hauria arribat a pensar mai. L’alcaldessa de Ripoll té un bon discurs i una prosòdia que a vegades em recorda a la d’un monjo de Montserrat que fa molts anys declamava les virtuts del Pare Ireneu Sagarra. Més enllà de l’entonació té frases que, posades a les xarxes, són guanyadores. N’és un bon exemple el que li va dir al president Illa quan l’abstenció dels dos regidors del PSC va permetre a Sílvia Orriols aprovar els pressupostos. Com que Illa va estirar les orelles als dos regidors díscols, que al final van plegar, la líder d’Aliança Catalana li va deixar anar: “M’ha aprovat els pressupostos i ha desmantellat el PSC a Ripoll. Jugada mestra”. No podia ser més brillant la lideressa de l’extrema dreta nostrada que, salvant distàncies, no té res a envejar a la francesa Le Pen o la italiana Meloni. Quan dic que el seu discurs cala també ho fa indirectament entre els seus detractors. Quan els seus fan parada moltes vegades els Mossos han d’estar a l’aguait perquè algun beneit no faci algun estirabot. De fet, també va passar a Tàrrega fa pocs dies quan Aliança Catalana va inaugurar el seu local a la capital de l’Urgell. Davant hi havia un grup de militants de la CUP clamant contra el partit d’Orriols. I això és un error. Ho és que els Mossos hagin de vigilar-los cada vegada que surten al carrer i ho és també que es facin performances com les de Tàrrega perquè al capdavall ser d’Aliança, de Vox o de qualsevol altre partit és perfectament legal (al capdavall sé de més d’un exvotant cupaire que ara votarà Aliança). Al partit de Sílvia Orriols no se’l combat a crits sinó en el terreny de les idees. Pel que sé li costa trobar candidats als pobles i si no els troba vol dir que el mantra de donar la culpa de tot als musulmans no sedueix a qui hauria de posar la cara a la foto. I això ja és un bon indicador. I és aquí, en la seva falta de projecte més enllà de la islamofòbia, on s’ha de posar l’accent perquè els discursos extrems funcionen molt bé a la barra del bar però fracassen quan han de gestionar la complexitat d’un país com el nostre.














