Aquest és el cap de setmana més esperat per molts lleidatans. La ciutat es converteix aquests dies en una autèntica gresca, encara que n’hi ha que s’estimen més donar-se el piro lluny d’aquí i passar d’un bullici gens propi d’una ‘Patria del Muermo’ com la que ens toca compartir.
Tot i això, un important sector de la ciutadania s’apunta a tres dies de marxa inusual, excessos i altres qüestions que la resta de l’any no estarien permesos. L’excusa és una festivitat gastronòmica que converteixen els Camps Elisis al centre de reunió de milers de penyistes i altres visitants disposats a no donar treva a les celebracions, almenys fins que el cos aguanti.
A més, diuen que una vegada a l’any no fa mal. El gasteròpode és l’excusa per muntar un gran sarau on sembla que tot (o gairebé tot) està permès, i com si es beu aigua quan es degusten els caragols diuen que senta malament, doncs a empinar el colze entonant “esta noche no alumbra”.
I que senti bé la digestió abans que es facin realitat les queixes de maltractament animal per fer patir els simpàtics mol·luscs quan es cuinen. El que ja no senta tan bé o com una puntada de peu a les nostres parts més nobles és la guerra de decibels que es produeix entre les parcel·les en aquest pols de veure qui posa la pitjor música més forta.
Mai no entendré per què per a les celebracions s’ha de recórrer sempre a la música més vomitiva. Encara sort que algunes penyes mantenen actuacions en directe, la qual cosa és molt d’agrair.
Aquest fenomen de masses, titllat també de ‘botellón’ legalitzat, s’ha convertit en màxim exponent del ‘Far West Of Catalonia’ i en la festa més ‘cornuta’… Oh yeah!
