Durant la rua de celebració del títol de Lliga pels carrers de Barcelona, Lamine Yamal va enarborar una bandera palestina. Aquest simple fet ha despertat una polèmica que s’havia vingut mantenint, més o menys soterradament, des de feia anys. Els és lícit als personatges amb una projecció pública que no deriva de la política, mostrar-se partidaris d’unes determinades opcions de caràcter polític o social?
Trobo que el debat és molt interessant i que val la pena reflexionar-hi. Sembla evident que totes les persones –per cert, siguin o no espanyoles: segons la Constitució vigent– tenen el dret d’expressar i difondre lliurement els seus pensaments, idees i opinions. Però la qüestió que planteja el tema de la bandera no crec que sigui aquesta sinó més aviat si aquelles persones que, per mèrits propis o per capricis del destí, se situen en una posició especialment rellevant en el panorama mediàtic, estan legitimades per aprofitar-se d’aquesta posició per influir en un determinat sentit en els seus conciutadans.
Vagi per endavant la meva posició a favor de la contesta afirmativa. Crec que tan legitimat està per expressar-se en un sentit o altre el senyor Yamal, el senyor Florentino, el senyor sense llar que ha de dormir en un caixer, vostè senyor lector o jo mateix. El debat que s’ha plantejat interpreto que no gira tant en si tenim dret a la llibertat d’expressió com si els és lícit fer-ho a aquelles persones que gaudeixen d’una especial projecció pública i que poden aprofitar aquesta popularitat en benefici de les opcions que afavoreixen.
Com a argument en contra se’ns sol plantejar que què diríem si aquesta mena de cracs mediàtics s’haguessin posicionat en favor d’opcions més conservadores. Em sembla absurd. Soc conscient que hi hauria hagut determinats sectors que els haurien negat el dret d’utilitzar la seva posició per afavorir postulats carques. Però entenc que estarien equivocats. Allò que podrien fer és criticar les opcions escollides, però en cap cas el dret a mostrar-se’n partidaris. De la mateixa manera que aquells que opinen que Israel ha fet allò que calia estan del tot legitimats per criticar en Lamine Yamal, tots aquells que condemnem el genocidi d’Israel a Palestina podem felicitar-lo pel seu gest.
En definitiva, no crec que l’equidistància sigui una posició raonable. Constantment se’ns plantegen dilemes i dubtes, tant a nivell personal, social com polític. I ens hi hem d’enfrontar, és a dir, definir-nos, formar la nostra opinió i intentar actuar en conseqüència. Si volem fer pública aquesta opinió és una opció personal, absolutament lliure. Tots coneixem personatges mediàtics amb els quals no compartim ideologia i als quals reconeixem un gran mèrit professional. I de la mateixa manera, en sabem d’altres que son de la nostra corda però que ens semblen més aviat mediocres.
Però siguin o no uns cracs, d’allò que ningú pot dubtar és que tenen tot el dret d’expressar les seves idees en qualsevol camp, ja sigui ideològic, polític o religiós. Precisament això és el què enriqueix la discussió de la què es tracti. I si algú es deixa enlluernar per la seva projecció pública, que s’ho faci mirar.
