L’Audiència Nacional va deixar ahir vist per a sentència el judici contra la família Pujol Ferrusola i una desena d’empresaris per suposada corrupció econòmica després de 38 sessions a les seus de Madrid i de San Fernando de Henares i amb la declaració del voltant de 200 testimonis.
En les últimes sessions, les acusacions van mantenir les seves peticions de penes, de fins a 29 anys de presó per a Jordi Pujol Ferrusola per blanqueig i frau fiscal, entre altres, mentre que les defenses han al·legat que els fets no són delictius i que no hi ha proves contra els acusats. Cal recordar que l’expresident de la Generalitat va ser exclòs de la causa fa unes setmanes a causa del seu deteriorament mental. Cap acusat va usar ahir el torn d’última paraula.El judici va començar a finals de novembre amb el dubte de si Jordi Pujol Soley seria jutjat o no pel seu estat físic i cognitiu i finalment se’l va exhonerar després que un metge forense evalués el seu estat a l’Audiència Nacional.
La immensa majoria de sessions han estat monopolitzades per la intensa activitat econòmica del fill gran. A part dels diners que tenia a Andorra, fruit de la ‘deixa’ de l’avi Florenci, segons les defenses, Jordi Pujol Ferrusola va participar en nombroses inversions i compra-vendes a diversos punts de Catalunya, a la resta de l’estat espanyol i en països estrangers com Mèxic, l’Argentina o el Gabon, entre altres. Gairebé tots els testimonis el van descriure com un home hiperactiu que feia d’intermediari entre empreses interessades a comprar, vendre o invertir en tota mena de negocis. La seva defensa, ell mateix, els empresaris implicats i la majoria dels testimonis de la fiscalia al·leguen que el fet de treballar sense contracte i cobrar una comissió d’entre l’1 i el 5% només si l’operació tenia èxit era normal en el sector. Les acusacions diuen que, en realitat, Pujol Ferrusola no intervenia en aquestes operacions, sinó que cobrava les comissions per tal que els empresaris poguessin accedir a adjudicacions públiques. L’altre punt fonamental del judici ha estat l’origen de la fortuna familiar a Andorra. La tesi de la defensa és que el pare de l’expresident de la Generalitat, l’avi Florenci, va acumular una important riquesa durant el franquisme com a agent de borsa, amb el contraban de divises i altres negocis. El seu fill va ser empresonat per la seva activitat política durant els anys 60, i això va fer que l’home dubtés de l’estabilitat econòmica familiar. Per això, hauria deixat una gran quantitat de diners a Andorra que va cedir als seus nets. El fill gran es va fer càrrec de la gestió d’aquests fons el 1990, i des del 1992 va començar a repartir-los entre els diversos comptes que s’havia obert cada germà. El 2004 el repartiment de dividends es va acabar. Alguns germans van continuar fent inversions, com el mateix Jordi, o Josep i Oleguer. En canvi, altres pràcticament no van tocar els diners fins que el 2010 l’Andbank els va expulsar i van traspassar els diners a la BPA. El 2012 van acollir-se a l’amnistia fiscal del ministre Montoro i el 2014 el cas va esclatar amb la publicació de la famosa captura de pantalla al diari ‘El Mundo’ i la confessió pública de l’expresident. Només Oriol Pujol, l’únic que es va dedicar a la política, va retornar els diners al seu germà gran el 2009.Quan hi va haver més tensió va ser durant les declaracions dels membres de l’anomenada ‘policia patriòtica’ de l’Operació Catalunya, els investigadors de la UDEF i els pèrits d’Hisenda. En el primer cas, els excomandaments policials José Manuel Villarejo, Eugenio Pino o Marcelino Martín Blas van mantenir versions confuses i contradictòries pel que fa al seu paper a l’hora d’aconseguir informació bancària dels Pujol a Andorra. L’investigador principal de la UDEF va admetre “animadversió” cap als Pujol, i les seves tesis van ser fortament contestades pels advocats defensors, a qui va acabar admetent que molts dels informes es van fer basant-se en suposicions i sense entrar al fons de l’assumpte.
