La demarcació de Lleida presenta alguns dels indicadors socioeconòmics més positius de tot Catalunya, amb la taxa d’atur més baixa del país, la taxa d’ocupació per sobre de les mitjanes catalana i espanyola i el cost de vida per sota de la mitjana catalana. No obstant això, és un dels territoris, juntament amb Tarragona, més envellits, amb el 20,1% de la població major de 65 anys i el Pallars Jussà (26%) i les Garrigues (25,9%) com les dues comarques més envellides del país. Aquestes són algunes de les conclusions de l’Informe Social de Catalunya 2025, un document que analitza els principals factors socials, econòmics, laborals i tecnològics que incideixen en el benestar de la ciutadania. Entre els principals reptes que afronta la demarcació, i el conjunt del país, hi ha el creixent cost de la vida, sobretot pel factor habitatge, la pobresa – especialment infantil – i l’envelliment.
Segons l’informe, Lleida té la taxa d’atur més baixa de tot el país, amb un 7,3%, i una ocupació que se situa al 56%, per sobre de les mitjanes catalana i espanyola. La dada es complementa amb el fet que el cost de vida a la demarcació, 3.163 euros mensuals per llar, se situa per sota de la mitjana catalana (3.378) i el preu de l’habitatge és el més assequible, amb un lloguer mitjà de 511 euros. El document mostra un model productiu diversificat i situa Lleida com la principal productora agrícola de, amb un 7% del PIB – 8,4 vegades la mitjana catalana, i com la segona demarcació més industrialitzada, amb aquest sector representant el 20% del PIB.
A més, el turisme de neu i natura genera activitat d’alt valor afegit a les comarques de muntanya, especialment a l’Alt Pirineu i Aran. Des del Departament de Drets Socials van remarcar que incrementar el pes de les activitats d’alt contingut tecnològic –avui al 9,2%– és la principal palanca per a millorar les perspectives salarials i consolidar un teixit productiu “sòlid i divers”. La consellera, Mònica Martínez, va dir que “reforçar l’estat del benestar serà clau per generar prosperitat i oportunitats”.
ENVELLIMENT
Malgrat els bons indicadors socioeconòmics, la consellera va situar l’envelliment com un dels grans reptes estructurals a la demarcació. “Lleida és on més creix la població gran; és un repte afegit que hem d’abordar”, va afirmar Martínez. La ràtio de dependència del Pallars Jussà i les Garrigues (on gairebé una de cada dues persones en edat de treballar dona suport a una persona gran) evidencia la magnitud del fenomen. En contrast, l’Aran i la Segarra presenten una estructura demogràfica més equilibrada.
PLA CURA
Per abordar la problemàtica de la dependència i les llistes d’espera, la consellera va posar en valor el Pla Cura, una iniciativa que preveu transformar el sistema de valoracions per agilitzar els tràmits i que vol avançar cap a la redimensió de les cures a domicili.
Així mateix, Martínez va subratllar la importància de “l’acord històric” d’equiparació salarial signat amb patronals i sindicats per millorar les condicions laborals dels professionals dels sectors de la gent gran i la infància, un pacte que, va apuntar, “ens permet avançar per millorar la quantitat i qualitat dels serveis socials”.
