Un nou estudi liderat per l’Hospital del Mar Research Institute (HMRIB) revela la potencial implicació de les immunoglobulines D (IgD), anticossos del sistema immunitari fins ara poc estudiats, en el mecanisme que desencadena les al·lèrgies. El treball destaca la importància, fins ara ignorada, d’aquest tipus d’immunoglobulina dins del sistema immunitari, i localitza tant el punt, com les cèl·lules que li donen origen. Els resultats de l’estudi, que ha implicat a investigadors de centres de recerca d’Alemanya, Àustria, Espanya, els Estats Units, Itàlia, Noruega i el Regne Unit, així com de les àrees de Malalties Respiratòries i de Malalties Infeccioses del CIBER (CIBERES i CIBERINFEC), els ha publicat la revista Journal of Experimental Medicine.
Els investigadors han pogut certificar que són les cèl·lules de memòria B (un tipus de limfòcits B que es generen davant una primera exposició a un patogen amb l’objectiu de recordar-lo), específicament les cèl·lules de memòria IgD, les que es diferencien per a convertir-se en cèl·lules plasmàtiques, que són les que produeixen la immunoglobulina D. I han determinat, amb un detall i característiques no assolits fins al moment, la seva ubicació a les amígdales. Fins ara, s’havia detectat la seva presència en sang, però no s’havia estudiat on s’originaven. La seva funció és secretar la IgD, juntament amb altres immunoglobulines, que es localitzen a la mucosa nasofaríngia per a reconèixer antígens comensals, alimentaris i ambientals, contribuint d’aquesta manera a l’equilibri, l’homeòstasi, de la mucosa.
Aquesta ubicació és important, ja que suposa “el primer contacte del cos amb els antígens, per via aèria o aliments”, explica Andrea Cerutti, coordinador del Grup de Recerca en Biologia de les Cèl·lules B de l’HMRIB i investigador ICREA. A la vegada, destaca “la seva importància en el desenvolupament de la tolerància davant els antígens ambientals, entre ells, al·lèrgens”, i apunta que “creiem que el paper de la IgD és rellevant per al desenvolupament d’aquesta tolerància. Si falla, poden aparèixer les al·lèrgies”. A més, els seus nivells acostumen a ser més alts en els primers anys de vida, quan es genera aquesta tolerància. Per tant, es tracta d’una peça bàsica en el procés que pot conduir a l’aparició d’al·lèrgies.
L’estudi també confirma complexos mecanismes reguladors de la IgD, analitzant a pacients amb diversos tipus d’immunodeficiències primàries. En ells, quan fallen senyals clau de regulació de les cèl·lules (BCR, CD40, TACI, TLRs), la IgD desapareix. D’altra banda, quan s’alteren vies reguladores, s’acumula en excés.
Possible tractament de les al·lèrgies
Les dades obtingudes a l’estudi “destaquen la possibilitat que la resposta de la immunoglobulina D contribueixi a l’equilibri de la mucosa nasofaríngia, incloent-hi la tolerància als antígens habituals”, assegura Celia Corral-Vázquez, investigadora de l’Hospital del Mar Research Institute. En cas de ser així, “estratègies terapèutiques centrades en la IgD poden atenuar els problemes inflamatoris, inclosa l’al·lèrgia”, afegeix.
“Si es demostra que la immunoglobulina D genera una resposta antiinflamatòria i contra els efectes de la reacció al·lèrgica, seria el primer pas per desenvolupar fàrmacs basats en ella, com una eina que podria iniciar una resposta antiinflamatòria i ajudar a dessensibilitzar als pacients al·lèrgics”, explica Martyna Filipska, també investigadora de l’HMRIB i signant del treball.
L’equip de l’HMRIB ja prepara nous estudis per analitzar aquesta via de tractament, que també té potencial en altres patologies. S’analitzarà en models in vivo la possibilitat de fer servir la IgD com a tractament o vacuna per a la reactivitat al·lergènica en ratolins.
