L’acte ‘Impulsar el català des dels municipis’ va aplegar ahir a La Llotja de Lleida a alcaldes i regidors dels diversos ajuntaments de la vegueria de Ponent per recollir les dades d’ús de la llengua catalana alhora que la presentació d’una guia per l’elaboració de plans locals de promoció lingüística.
La jornada de la qual el paer en cap Fèlix Larrosa en va donar el tret de sortida recalcant que “és imprescindible que totes les institucions treballin juntes”, va continuar amb la responsable d’estudis i indicadors del Departament de Política Lingüística, Anna Torrijos, detallant els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població. Un informe que revela que el 20,2% de la població de Ponent, no parla el català diàriament.
En aquest estudi, que recull dades fins al 2023, la vegueria de Ponent destaca per posicionar-se per sobre de la mitjana d’ús del català, però presenta obstacles des de la base tenint en compte, tal com va dir Torrijos, que “a Ponent el nombre de població migrada nascuda a l’Àfrica és major, la qual cosa suposa una diversitat lingüística molt diferent” i que alhora, representa un escenari desigual respecte a altres zones de Catalunya on aquesta població migrada procedeix majoritàriament d’Amèrica del Sud, i per tant la facilitat per aprendre català és major pel fet que la seva llengua habitual és el castellà.
D’altra banda, en un context en el qual la baixa natalitat no té la capacitat de fer relleu d’una població cada vegada més envellida, la transmissió intergeneracional de la llengua ha augmentat, és a dir, progenitors que no parlen el català com a llengua inicial, es comuniquen amb els seus fills en català, una dada que Torrijos va destacar positivament.
Havent compartit les dades de l’enquesta, Balbina Escolà, directora del Consorci per a la Normalització Lingüística a Lleida, es va dirigir directament als assistents per demanar-los actuació, “la feina ja està feta només cal que des dels ajuntaments l’adapteu a la vostra zona”, va dir.
Alhora la directora del Consorci va presentar un llistat de 40 propostes per a l’impuls del català des dels municipis. La seqüència se centrava a garantir l’ús normal de la llengua a les institucions locals i a les empreses públiques, impulsar l’aprenentatge social del català alhora que facilitar-ne l’ús per exemple “assegurant que el personal de les llars d’infants en fomenti l’ús” i generar recursos útils per fer avançar la llengua donant suport a produccions en català per exemple.
La jornada d’ahir va concloure amb el parlament de Xavier Vila, conseller de de Política Lingüística, que va destacar que “el català és cosa de tots”, una afirmació repetida durant l’acte per fer referència al fet que pel que fa a la lluita dels drets lingüístics, les administracions hi tenen un paper fonamental.
